Suècia: usos i costums

Si hi ha una cosa que hom ha de saber a Suècia, aquesta és el significat de la paraula “fika”. “Fika” vol dir: “kaffe och kaka” o, per nosaltres, cafè i pastís. Els suecs ho fan sempre que poden, amb la més mínima excusa. O de vegades fins i tot sense excusa; tan sols pel plaer de fer-lo. La veritat és que no m’ha costat massa acostumar-me a aquesta saborosa tradició. L’hora més comú de fer-lo és després de la feina,que, per la majoria, és al voltant de dos quarts de cinc de la tarda. Aquest és el moment en què les terrasses s’omplen de gent amb dolços de canyella davant i amb mantes sobre els genolls. Sí, això de les mantes i les espelmes per combatre el fred i la falta de llum respectivament, són algunes d’aquelles curiositats que potser més agraden als que venim de països càlids. Algun dia he de parlar del culte a la llum que hi ha en aquest país. La veritat és que la manca de llum natural que hi ha en els mesos freds, ha convertit a aquest poble en un gran sibarita de tot tipus de forma que pugui substituir-la. Tan bon punt es pon el sol, les finestres s’omplen de fanalets que creen una atmosfera irreal, gairebé de conte.

Dimecres al matí, quan feia uns tres minuts que havia arribat a la feina, es va posar a ploure amb força. Una companya em va dir: “això és Göteborg i no el que havies vist fins ara. Ja aniràs coneixent la pluja horitzontal”. La veritat és que vaig pensar que exagerava… des de darrere de la finestra no semblava res de l’altre món. Ahir dijous, tot i que el cel amenaçava tempesta, no vaig poder evitar fer una volta pel centre de la ciutat. De cop i volta, va començar un xàfec violent. Després del reglamentari temps d’espera perquè amainés, vaig afrontar la realitat: crec que mai m’havia mullat tant! L’aigua em regalimava per dins de les ulleres! Ahir vaig entendre perquè els natius vesteixen sovint trajos al més pur estil “capità Pescanova” i sobretot vaig entendre què volia dir la meva companya quan parlava de la pluja horitzontal.

Els göteborguesos diuen que Götebrog és una ciutat ciclable i que tot és a 20 minuts en bicicleta. Escoltant la veu local, sempre sàvia, només d’arribar em vaig comprar una bicicleta. Quan hom s’imagina una ciutat “ciclable” primer de tot se l’imagina més o menys plana. Göteborg és més tendent al menys que al més. I quant als 20 minuts, suposo que depèn de com es compti: si restes l’estona que estàs caminant, arrossegant la bicicleta, perquè la pujada que tens davant és gairebé vertical, potser sí que et surten els comptes! Però una cosa sí que és veritat: és més ciclable que caminable. Aquí les distàncies són tan grans que si es pretén fer-les a peu, el dia es fa massa curt. Sobretot el dia suec, que s’acaba vora les cinc o les sis de la tarda. Jo he arribat a la conclusió que no és tan que Göteborg sigui ciclable com que als göteborguesos els agrada anar en bicicleta. Fan esport, s’estalvien el Kolektiva transporten i sobretot, gaudeixen del trajecte.

Com si d’una conspiració per desmentir-me es tractés, va ésser acabar d’escriure que aquí a Göteborg plovia gairebé sempre, que no ha tornat a ploure. Fa unes dues setmanes que fa sol. Els suecs no s’ho acaben de creure això de tenir un septembre tan càlid i lluminós. Espero que duri! Avui hi ha el.leccions generals a Suècia. Han estat molts dies de paradetes de propaganda electoral al centre de la ciutat. Han estat també molts debats. molts, a la televisió. Avui sabrem si continuaran governant els social demòcrates, amb l’actual president Göran Persson, o bé pujaran al poder els moderats. Ja es veurà!

Göteborg és una ciutat que es lleva tard. Si hom arriba un dia qualsevol abans de les deu del matí, la sensació que té és semblant a la d’ésser a l’Eixample de Barcelona un dia de diumenge. Sembla que no passi res. Però, com si d’un engranatge es tractés, poc a poc els carrers s’omplen de vida i una peça fa moure l’altra fins que el tot adopta per fi la seva forma urbana. Göteborg és també una ciutat d’aigua. L’aigua és present sempre i en tot moment: rius,canals, mar… i sobretot pluja. No recordo cap dia des que sóc aquí en què no hagi plogut, ni que sigui un raig. Tant aviat tenim el xirimiri d’Euskadi com grans trombes que provoquen el “vatten kaos”. Començo a entendre perquè alguns es refereixen a la ciutat com la Londres sueca! Però per sort el clima és extremadament variable. De tant en tant el vent bufa tan fort que he de fer un exercici d’ubicació mental i recordar-me a mi mateixa que no, no és tramontana i no, no sóc a l’Empordà.

L’altre dia m’havia de donar d’alta a la companyia elèctrica. Aquí hi ha una sola companyia que proporciona la xarxa d’electricitat i vàries que fan el sumministrament. Vaig enviar-los un e-mail. Cap al vespre em va trucar una noia, vam acordar que grabava la conversa, vaig donar les meves dades i vaig dir que em volia donar d’alta i llestos! Tot fet! Potser la cosa que més m’ha sorprès aquesta primera època aquí a Suècia ha estat la facilitat per fer certes coses. Difícilment els tràmits s’allarguen o es compliquen. Simplicitat i efectivitat.