Suècia: usos i costums

Hi ha moltes coses en aquest país que són molt més fàcils que en d’altres llocs: es poden pagar les factures per internet, et poden fer documents oficials en un dia, pots contractar gairebé qualsevol servei per telèfon o pots anar a comprar el diumenge perquè els supermercats estan oberts fins a les deu del vespre. Però hi ha una cosa que és força més difícil: comprar alcohol. L’alcohol a Suècia es ven en unes botigues especialitzades que es diuen System Bolaget. Aquestes es van crear en el seu moment com a mesura de control d’un alcoholisme massiu. Dedicaré un capítol complet al tema, que em sembla bastant interessant. El cas és que aquestes botigues estan obertes els dies de cada dia fins a les sis de la tarda i els dissabtes al matí fins a les dues. Tenen els seus clients diaris i els esporàdics. Els esporàdics acostumen a comprar alcohol el cap de setmana.I acostuma a coincidir que són també els esporàdics els que treballen, habitualment fins a les cinc de la tarda. Per tant els divendres tenen una hora de marge abans que tanquin.Crec que la mesura de control és eficaç només per persones com jo que, veient la cua de més de cinquata persones que hi ha, perden les ganes de beure vi. Per tant, els habituals segueixen fent cua, mentre que els esporàdics tornem a casa pensant: la pròxima vegada, provaré de recordar-me’n el dijous.

Segur que us heu preguntat alguna vegada, veient un turista per Barcelona en ple mes de març i amb xancletes i màniga curta, com pot? La meva impressió, ara que sóc en el seu hàbitat natural, és que són fets d’una altra pasta. Arribant a casa m’he trobat un nen d’uns tres anys, assegut tranquil.lament a sobre d’una muntanya de neu, immers en el que semblava una llarga reflexió. A cinc graus sota zero! ÉS clar, jo a la seva edat feia el mateix, però asseguda a la sorra de la platja i a 30 graus! Per això,en fer-se grans poden anar amb una jaqueteta quan jo necessito com a mínim cinc capes de roba per sobreviure… i no diguem si a més a més no vull tenir fred! Crec que la manera més eficaç de distingir els immigrants dels natius és mirar la quantitat de roba que porten a sobre. La relació és inversament proporcional: com menys roba porta, més suec és.

Si a la tardor teníem pluja horitzontal, avui han arribat els remolins de neu. L’aire s’ha omplert de petites partícules blanques en suspensió i el terra del que semblava un desert de dunes albines. El carrer era ple de nens vestits d’esquiar que, armats amb els seus trineus o pucka com en diuen aquí, celebraven l’hivern que aquest any no acabava d’arribar. Però per estrany que sembli, aquesta no és una ciutat del tot preparada per la neu. Després de dos canvis d’autobús i una llarga caminada amb la neu gairebé a sota els genolls, he aconseguit arribar a casa. Un cop a dins, m’he collit els dits dels peus, que m’havien caigut a terra congelats i he intentat una reanimació aguda davant de la calefacció que, per sort ha funcionat. Després d’aquesta experiència, hipotitzo que els suecs no neixen amb el nas tan petit, sinó que en perden un tros cada any, congelat sota el fred hivernal.

A qui no li ha passat mai d’oblidar-se de felicitar el nadal o el cap d’any a algú? Els suecs han trobat una bona sol.lució per aquest freqüent problema: ells diuen “god fortsattning”, que traduït literalment seria: “bona continuació”. Serveix tant per els dies després de nadal com pels de després de cap d’any. Aquests dies entremig de festes es diuen: “mellandags” o en català: “dies del mig”. És que quan us dic que són pràctics…

Així que m’apunto a l’hàbit local i a qui llegeixi el blog: “God fortsattning”. Que continui essent un bon any.

Avui deu de desembre s’ha lliurat el premi nobel de física, química,medicina, economia i literatura aquí a Suècia; el de la pau es lliura a Oslo. Diuen que el premi de matemàtiques no existeix perquè Alfred Nobel estava enamorat d’una dona que a la seva volta estava enammorada d’un matemàtic. També diuen que avui tots els suecs estan asseguts davant la televisió amb un copa de champagne a les mans, participant de la festa. Potser aquest any en què el desembre està essent tan calurós que els ossos no han encara començat l’hivernació, alguns han deixat de banda la seva cita anual amb la ciència en pro del “shopping” nadalenc. Això de poder sortir al carrer sense guants a aquestes alçades de tardor no deixa d’ésser un esdeveniment!

Diumenge va ésser el primer diumenge d’advent. La veritat és que per a mi, fins a fa dos dies, m’havia sempre costat de recordar si l’advent era abans de nadal, de setmana santa o de qui sap què. Però vivint a Suècia, és difícil que passi per alt. Des de fa dos dies, les finestres s’han omplert de canelobres de quatre o de set braços. Els de quatre, parlen dels quatre diumenges que manquen per arribar a nadal. Els de set, que sembla que deuen el seu orígen a poble arià, recorden de vegades la menorah jueva i més sovint, tenen una senzilla forma triangular. Decididament aquesta és la variant més popular. Però hi ha una altra cosa que fan els suecs quan comença l’advent: beuen glögg i mengen pepparkaka. El glögg és un vi que dolceja i es beu calent, amb un pensament de canyella i un grapadet d’ametlles. Les pepparkaka són galetes de mel i espècies que sucades en el glögg t’escalfen la panxa en els mercats a l’aire lliure. Mmm… els mercats!

L’Ikea aquí a Suècia és gairebé un lloc de peregrinatge. Però aquest peregrinatge no es fa una vegada a la vida com el de la Meca, sinó, com a mínim, una vegada al mes. La fe en el producte és de les més sòlides que coneixo, sense ganes d’ésser irreverent. Però qui és el senyor IKEA? Ingvar Kamprad era un fuster com qualsevol altre fins al dia que va pensar que si construia mobles de tal manera que cadascú se’ls pogués muntar a casa, es reduirien els costos de producció de forma significativa. Va obrir la primera botiga l’any 1958 i avui diuen que és el quart home més ric del món. Qui ho diria veient-lo saludar tranquil.lament a la gent en alguna inauguració, amb pantalons de pana i camisa de tergal! És que els suecs són així! I encara més els que viuen a la regió d’Småland, que és la que va veure néixer Kamprad. La terra de Småland és tan pobra que no permet cap tipus de cultiu; per això diuen que els seus habitants acostumen a ésser enginyosos i estalviadors. Diuen també que invents com l’agulla d’estendre roba o la trampa pels ratolins han estat ideats per gent d’aquella zona.

La ciutat ja no deixa cap dubte de l’arribada imminent de l’hivern. No és una qüestió de temperatura, que es manté entorn dels cinc o deus graus centígrads, sinó d’imatge. És l’aspecte més estètic de l’hivern el que ha arribat, reduint tot el que m’envolta a un ritme de ralentí constant. Els arbres nus, la gent a les cases…. i els dies que venen sempre més curts, amb un sol tan inclinat que no saps ben bé si existeix o només te l’imagines. Però avui he decidit convertir tardes fosques i tristes en càlides i acollidores…. i per això necessito llums… i quin lloc millor per comprar-los aquí a Suècia que l’IKEA?

Dijous a la tarda, tots tornàvem a casa espaorits: els mitjans de comunicació havíen estat anunciant un temporal de pluja i vent que havia d’ésser el pitjor que veia Suècia des del gener del 2005. Es preveien trasvalsos en el sistema elèctric i en la xarxa de transport col.lectiu. No han volat autobusos ni han desaparegut teulades com jo temia, però ha caigut algun arbre, algunes cases han resultat malmeses i al nord del país s’han omplert de neu fins a les orelles. Però tot i així, malgrat el temporal, la temperatura fora era d’uns 13, 14 graus, molt acceptable al meu entendre. Aquest matí m’he llevat amb aquella dolça sensació de confort que dónen els 22 graus constants que hi ha a casa, a totes les cases. No em podia creure el que veia fora de la finestra: un sol radiant i el cel més blau que veia en molts dies. Semblava primavera! Però, només ho semblava! El termòmetre, objecte indespensable en tota llar sueca, m’informava que fora hi havia 5 graus i mig! Nou graus menys que ahir a la mateixa hora! Sembla que amb el canvi d’hora ha arribat també l’hivern. I aquest cop, sembla definitiu.

Quan em llevo al matí, fora és tan fosc que es fa difícil de dir si darrera la finestra hi ha un món o no. Quan surto al carrer continua essent tan fosc que em sembla d’entrar al cor de la nit. Les faroles són encara totes enceses, i aquí n’hi ha tantes! La ciutat sembla estar esperant el dia que el sol no sortirà i, per la rapidesa amb què s’escurcen les hores de llum, sembla que l’espera no s’allargarà massa.