La nostàlgia.
La nostàlgia és un sentiment que visc de forma diferent des d’aquí.
Durant els anys d’universitat a Barcelona, era sobretot els diumenges al vespre que la nostàlgia em venia a trobar, quan desganada i gandula jeia al sofà del pis o quan tornava cansada de l’Empordà en un tren ple d’estudiants. Era una nostàlgia passatgera, no durava mai més d’unes hores i provablement era el resultat de massa serotonina gastada el dia anterior.
Ara, aquí, la nostàlgia ha adquirit una altra dimensió. Segurament els que heu viscut fora m’entendreu millor. Des d’aquí sento nostàlgia per coses que ni tan sols usufructuava quan vivia a Cataunya. Voldria sentir de fons la reposició de les Tresines per Nadal o saber des d’on farà aquest any TV3 la retransmissió en directe de la Cavalcada dels Reis. Voldria fer cagar el tió i anar a veure per enèsima vegada el pessebre vivent de Pals.
Segurament una de les coses més boniques d’allunyar-se de la nostra terra és trobar-la a faltar.
Posted by
at
15:47:24
ei clara… t’entenem.
estigues segura que si tornessis et passaria el mateix amb goteborg… aixi que quedat amb la meitat bonica de veure les coses de lluny, que la te… sempre els colors apropiats, el to exacte.
per si et fa falta, t’envio un petonet antinostalgia en clar i catala.
beisani.