Tarda de tempesta
Si ha de ploure, prefereixo que hi hagi tempesta, com avui. Si no és molt demanar, amb trons i llampecs inclosos. Però em dono per satisfeta amb la pluja continua que m’ha obligat a passar la tarda a casa. Des de dins, el temps ha trascurregut lenta i pausadament. Entre te i te, amb un llibre començat aquí, una llibreta amb una història a mig escriure allà i amb una fosca eterna a les finestres. Quan a fora la nit es menja el dia, els instants es fan tan llargs que hom té la sensació de tenir tot el temps del món a les pròpies mans. Potser per això, la tarda ha passat sense acabar de llegir el capítol del llibre ni acabar d’escriure la història a la llibreta, però assaborint cada un dels instants conscient que avui el cel m’ha regalat una tarda de contemplació.
Posted by
at
18:59:20
