Monday, December 31, 2007

La nostàlgia.

La nostàlgia és un sentiment que visc de forma diferent des d’aquí.


Durant els anys d’universitat a Barcelona, era sobretot els diumenges al vespre que la nostàlgia em venia a trobar, quan desganada i gandula jeia al sofà del pis o quan tornava cansada de l’Empordà en un tren ple d’estudiants. Era una nostàlgia passatgera, no durava mai més d’unes hores i provablement era el resultat de massa serotonina gastada el dia anterior.

Ara, aquí, la nostàlgia ha adquirit una altra dimensió. Segurament els que heu viscut fora m’entendreu millor. Des d’aquí sento nostàlgia per coses que ni tan sols usufructuava quan vivia a Cataunya. Voldria sentir de fons la reposició de les Tresines per Nadal o saber des d’on farà aquest any TV3 la retransmissió en directe de la Cavalcada dels Reis. Voldria fer cagar el tió i anar a veure per enèsima vegada el pessebre vivent de Pals. 

Segurament una de les coses més boniques d’allunyar-se de la nostra terra és trobar-la a faltar.
Posted by at 15:47:24 | Permalink | Comments (1) »

Monday, December 24, 2007

Els trens suecs

Els trens suecs surten i arriben a l’hora prevista. Tenen connexió wireless a internet i corrent elèctrica. 

  Ofereixen, entre d’altres coses, la possibilitat d’escollir un compartiment apte per animals domèstics o bé un compartiment        silenciós, en el qual no es pot parlar ni fer ús del telèfon mòbil. 
  Aquesta última opció em va regalar ahir un viatge de quatre hores des de Copenaghe fins a Göteborg en el més absolut dels         silencis; un somni.  Em vaig sentir com en un anunci de Remfe: gaudint del trajecte. Potser és per això que, a Suècia, els trens   no s’anuncien a la televisió. 
Posted by at 19:15:05 | Permalink | No Comments »

Saturday, December 8, 2007

La barata, dvs* consumisme sostennible

La barata o el trueque en castellà. Aquesta és la paraula de partença de la reflexió d’avui. Aquest cap de setmana a Göteborg hi ha un mercat de roba de segona mà en el qual només es pot pagar amb altra roba. És una mena d’escenificació del concepte físic pel qual la matèria no desapareix, sinó que es transforma. 

El fet que, adquirint un producte per tu nou t’hagis de despendre d’un producte que poseïes, et fa més conscient del residu que generes cada vegada que decideixes que allò que fa un any tant t’agradava, ja no et diu res.
Em pregunto si serà aquest el punt de trobada entre el model humà de vida basat en la dominació i explotació del medi i la resposta d’aquest medi a l’empremta humana. 
He volgut veure en aquest mercat un esboç del que podria ser una forma de “consumisme sostenible”.

*dvs: då vill säga, en suec: és a dir, en català. 
Posted by at 20:14:41 | Permalink | No Comments »

Saturday, December 1, 2007

Tarda de tempesta

Si ha de ploure, prefereixo que hi hagi tempesta, com avui. Si no és molt demanar, amb trons i llampecs inclosos. Però em dono per satisfeta amb la pluja continua que m’ha obligat a passar la tarda a casa. Des de dins, el temps ha trascurregut lenta i pausadament. Entre te i te, amb un llibre començat aquí, una llibreta amb una història a mig escriure allà i amb una fosca eterna a les finestres. Quan a fora la nit es menja el dia, els instants es fan tan llargs que hom té la sensació de tenir tot el temps del món a les pròpies mans. Potser per això, la tarda ha passat sense acabar de llegir el capítol del llibre ni acabar d’escriure la història a la llibreta, però assaborint cada un dels instants conscient que avui el cel m’ha regalat una tarda de contemplació.
Posted by at 18:59:20 | Permalink | No Comments »