Fer-se el suec
Després del temps que porto aquí, que d’altra banda és poc i per tant sobreentén un marge d’error rahonablement ampli, m’he permès especular i fins i tot treure conclusions del posible origen de l’expressió: “fer-se el suec”.
Per mi “fer-se el suec” vol dir fer com que el que està passant no té massa a veure amb tu, d’alguna manera fer-se el despistat, almenys pel que t’interessa…
Els suecs no acostumen a posar-se en assumptes que no els afecten. Una representació bastant gràfica podria ésser el fet que la premsa rosa és bastant autolimitada. M’explico: hi ha premsa rosa, però circumscrita a l’àmbit de la premsa escrita. No és present a la televisió, no se’n parla amb els companys de feina i tampoc amb els amics.
Un altre punt a tenir en compte és que els suecs acostumen a “tenir por” de les emocions del proïsme. No ploren, no criden ni discuteixen en públic. Al no estar avesats a que les emocions vinguin exterioritzades, quan això passa acostumen a reaccionar fent-se els despistats, com si no haguessin acabat d’entendre el que està passant. És a dir, fent-se els suecs.
