Suècia: usos i costums

Hi ha moltes coses en aquest país que són molt més fàcils que en d’altres llocs: es poden pagar les factures per internet, et poden fer documents oficials en un dia, pots contractar gairebé qualsevol servei per telèfon o pots anar a comprar el diumenge perquè els supermercats estan oberts fins a les deu del vespre. Però hi ha una cosa que és força més difícil: comprar alcohol. L’alcohol a Suècia es ven en unes botigues especialitzades que es diuen System Bolaget. Aquestes es van crear en el seu moment com a mesura de control d’un alcoholisme massiu. Dedicaré un capítol complet al tema, que em sembla bastant interessant. El cas és que aquestes botigues estan obertes els dies de cada dia fins a les sis de la tarda i els dissabtes al matí fins a les dues. Tenen els seus clients diaris i els esporàdics. Els esporàdics acostumen a comprar alcohol el cap de setmana.I acostuma a coincidir que són també els esporàdics els que treballen, habitualment fins a les cinc de la tarda. Per tant els divendres tenen una hora de marge abans que tanquin.Crec que la mesura de control és eficaç només per persones com jo que, veient la cua de més de cinquata persones que hi ha, perden les ganes de beure vi. Per tant, els habituals segueixen fent cua, mentre que els esporàdics tornem a casa pensant: la pròxima vegada, provaré de recordar-me’n el dijous.

Segur que us heu preguntat alguna vegada, veient un turista per Barcelona en ple mes de març i amb xancletes i màniga curta, com pot? La meva impressió, ara que sóc en el seu hàbitat natural, és que són fets d’una altra pasta. Arribant a casa m’he trobat un nen d’uns tres anys, assegut tranquil.lament a sobre d’una muntanya de neu, immers en el que semblava una llarga reflexió. A cinc graus sota zero! ÉS clar, jo a la seva edat feia el mateix, però asseguda a la sorra de la platja i a 30 graus! Per això,en fer-se grans poden anar amb una jaqueteta quan jo necessito com a mínim cinc capes de roba per sobreviure… i no diguem si a més a més no vull tenir fred! Crec que la manera més eficaç de distingir els immigrants dels natius és mirar la quantitat de roba que porten a sobre. La relació és inversament proporcional: com menys roba porta, més suec és.

Si a la tardor teníem pluja horitzontal, avui han arribat els remolins de neu. L’aire s’ha omplert de petites partícules blanques en suspensió i el terra del que semblava un desert de dunes albines. El carrer era ple de nens vestits d’esquiar que, armats amb els seus trineus o pucka com en diuen aquí, celebraven l’hivern que aquest any no acabava d’arribar. Però per estrany que sembli, aquesta no és una ciutat del tot preparada per la neu. Després de dos canvis d’autobús i una llarga caminada amb la neu gairebé a sota els genolls, he aconseguit arribar a casa. Un cop a dins, m’he collit els dits dels peus, que m’havien caigut a terra congelats i he intentat una reanimació aguda davant de la calefacció que, per sort ha funcionat. Després d’aquesta experiència, hipotitzo que els suecs no neixen amb el nas tan petit, sinó que en perden un tros cada any, congelat sota el fred hivernal.