Suècia: usos i costums

L’Ikea aquí a Suècia és gairebé un lloc de peregrinatge. Però aquest peregrinatge no es fa una vegada a la vida com el de la Meca, sinó, com a mínim, una vegada al mes. La fe en el producte és de les més sòlides que coneixo, sense ganes d’ésser irreverent. Però qui és el senyor IKEA? Ingvar Kamprad era un fuster com qualsevol altre fins al dia que va pensar que si construia mobles de tal manera que cadascú se’ls pogués muntar a casa, es reduirien els costos de producció de forma significativa. Va obrir la primera botiga l’any 1958 i avui diuen que és el quart home més ric del món. Qui ho diria veient-lo saludar tranquil.lament a la gent en alguna inauguració, amb pantalons de pana i camisa de tergal! És que els suecs són així! I encara més els que viuen a la regió d’Småland, que és la que va veure néixer Kamprad. La terra de Småland és tan pobra que no permet cap tipus de cultiu; per això diuen que els seus habitants acostumen a ésser enginyosos i estalviadors. Diuen també que invents com l’agulla d’estendre roba o la trampa pels ratolins han estat ideats per gent d’aquella zona.

La ciutat ja no deixa cap dubte de l’arribada imminent de l’hivern. No és una qüestió de temperatura, que es manté entorn dels cinc o deus graus centígrads, sinó d’imatge. És l’aspecte més estètic de l’hivern el que ha arribat, reduint tot el que m’envolta a un ritme de ralentí constant. Els arbres nus, la gent a les cases…. i els dies que venen sempre més curts, amb un sol tan inclinat que no saps ben bé si existeix o només te l’imagines. Però avui he decidit convertir tardes fosques i tristes en càlides i acollidores…. i per això necessito llums… i quin lloc millor per comprar-los aquí a Suècia que l’IKEA?