Friday 01 February 2008

El cinema i els seus personatges

Del 25 de gener al 4 de febrer gaudim aquí de la trentaunena edició del Göteborg International Film Festival, festival de cinema més gran dels que es fan regularment a Escandinàvia. Aquest any amb, entre d'altres coses,  una secció especial dedicada a la obra del mestre Ingmar Bergman i amb una secció dedicada als cinc continents, on l'oferta de pel.lícules procedents de països inimaginables ha satisfet sense problemes les meves expectatives.  

Però provablement la gratificació que comporta un festival d'aquestes dimensions, pels habittants d'una ciutat on sovint no passen massa coses, no pugui ésser únicament atribuible a la qualitat/quantitat de l'obra en oferta sinó inevitablement a les peculiaritats dels personatges que atreu un aconteixement cinematogràfic d'aquestes característiques.  Com a aportació local els pares que, estant de baixa de paternitat, empenyen el cotxet amb una mà mentre aguanten el cafè del 7eleven amb l'altre i parlen pel mòbil,  convidant-nos amb aquest "savoir fer" a una de les més dolces imatges que ofereix la ciutat.  Com a aportació externa rebem una agradablement sobredimensionada afluència d'una el.laborada sel.lecció de friquis de tota la província. 

Que la pluja i el vent no ens privin de la joia de gaudir d'aquests tres últims dies d'exquisida excentricitat. 

Em pregunto quan la pluja va a començar a ésser un dels paràmetres rutinàriament evaluables en la meva quotidianitat.
Posted by at 21:35:58 | Permanent Link | Comments (1) |

Monday 31 December 2007

La nostàlgia.

La nostàlgia és un sentiment que visc de forma diferent des d'aquí.

Durant els anys d'universitat a Barcelona, era sobretot els diumenges al vespre que la nostàlgia em venia a trobar, quan desganada i gandula jeia al sofà del pis o quan tornava cansada de l'Empordà en un tren ple d'estudiants. Era una nostàlgia passatgera, no durava mai més d'unes hores i provablement era el resultat de massa serotonina gastada el dia anterior.

Ara, aquí, la nostàlgia ha adquirit una altra dimensió. Segurament els que heu viscut fora m'entendreu millor. Des d'aquí sento nostàlgia per coses que ni tan sols usufructuava quan vivia a Cataunya. Voldria sentir de fons la reposició de les Tresines per Nadal o saber des d'on farà aquest any TV3 la retransmissió en directe de la Cavalcada dels Reis. Voldria fer cagar el tió i anar a veure per enèsima vegada el pessebre vivent de Pals. 

Segurament una de les coses més boniques d'allunyar-se de la nostra terra és trobar-la a faltar.
Posted by at 17:47:24 | Permanent Link | Comments (1) |

Monday 24 December 2007

Els trens suecs

Els trens suecs surten i arriben a l'hora prevista. Tenen connexió wireless a internet i corrent elèctrica. 
  Ofereixen, entre d'altres coses, la possibilitat d'escollir un compartiment apte per animals domèstics o bé un compartiment        silenciós, en el qual no es pot parlar ni fer ús del telèfon mòbil. 
  Aquesta última opció em va regalar ahir un viatge de quatre hores des de Copenaghe fins a Göteborg en el més absolut dels         silencis; un somni.  Em vaig sentir com en un anunci de Remfe: gaudint del trajecte. Potser és per això que, a Suècia, els trens   no s'anuncien a la televisió. 
Posted by at 21:15:05 | Permanent Link | Comments (0) |

Saturday 08 December 2007

La barata, dvs* consumisme sostennible

La barata o el trueque en castellà. Aquesta és la paraula de partença de la reflexió d'avui. Aquest cap de setmana a Göteborg hi ha un mercat de roba de segona mà en el qual només es pot pagar amb altra roba. És una mena d'escenificació del concepte físic pel qual la matèria no desapareix, sinó que es transforma. 
El fet que, adquirint un producte per tu nou t'hagis de despendre d'un producte que poseïes, et fa més conscient del residu que generes cada vegada que decideixes que allò que fa un any tant t'agradava, ja no et diu res.
Em pregunto si serà aquest el punt de trobada entre el model humà de vida basat en la dominació i explotació del medi i la resposta d'aquest medi a l'empremta humana. 
He volgut veure en aquest mercat un esboç del que podria ser una forma de "consumisme sostenible".

*dvs: då vill säga, en suec: és a dir, en català. 
Posted by at 22:14:41 | Permanent Link | Comments (0) |

Saturday 01 December 2007

Tarda de tempesta

Si ha de ploure, prefereixo que hi hagi tempesta, com avui. Si no és molt demanar, amb trons i llampecs inclosos. Però em dono per satisfeta amb la pluja continua que m'ha obligat a passar la tarda a casa. Des de dins, el temps ha trascurregut lenta i pausadament. Entre te i te, amb un llibre començat aquí, una llibreta amb una història a mig escriure allà i amb una fosca eterna a les finestres. Quan a fora la nit es menja el dia, els instants es fan tan llargs que hom té la sensació de tenir tot el temps del món a les pròpies mans. Potser per això, la tarda ha passat sense acabar de llegir el capítol del llibre ni acabar d'escriure la història a la llibreta, però assaborint cada un dels instants conscient que avui el cel m'ha regalat una tarda de contemplació.
Posted by at 20:59:20 | Permanent Link | Comments (0) |

Sunday 04 November 2007

LAGOM

 Lagom és una paraula molt sueca. Fet que, degut a l'amplitud semàntica del terme, es fa difícil de creure.
 Una possible traducció aproximativa seria:  "ni massa, ni massa poc". 
 S'utilitza tant per dir que no vols el cafè ni massa fred ni massa calent, com per demanar que el plat de macarrons no sigui ni massa ple ni massa buito fins i tot per descriure aquell noi que ha començat a treballar avui que no és ni massa gras ni massa sec. Però si hi ha un moment en el qual la paraula assoleix el clímax de la seva expressivitat, aquest és quan s'utilitza per descriure el temperament del ciutadà mitjà suec. Aquest, el temperament, és exactament lagom, ni massa ni massa poc. No està mai massa trist, però tampoc massa content; no el veuràs mai tan enfadat com un periquito quan guanya el Barça, però tampoc mai tan satisfet com un culé quan perd el Madrid. 
 A mi em fa pensar una mica en el nostre "el seny i la rauxa", però amb molt més seny, potser massa, i amb molt menys rauxa, potser massa poca.
Posted by at 19:43:48 | Permanent Link | Comments (0) |

Tuesday 21 August 2007

Fer-se el suec

Després del temps que porto aquí, que d'altra banda és poc i per tant sobreentén un marge d'error rahonablement ampli, m'he permès especular i fins i tot treure conclusions del posible origen de l'expressió: "fer-se el suec".

Per mi "fer-se el suec" vol dir fer com que el que està passant no té massa a veure amb tu, d'alguna manera fer-se el despistat, almenys pel que t'interessa...

Els suecs no acostumen a posar-se en assumptes que no els afecten. Una representació bastant gràfica podria ésser el fet que la premsa rosa és bastant autolimitada. M'explico: hi ha premsa rosa, però circumscrita a l'àmbit de la premsa escrita. No és present a la televisió, no se'n parla amb els companys de feina i tampoc amb els amics.

Un altre punt a tenir en compte és que els suecs acostumen a "tenir por" de les emocions del proïsme. No ploren, no criden ni discuteixen en públic. Al no estar avesats a que les emocions vinguin exterioritzades, quan això passa acostumen a reaccionar fent-se els despistats, com si no haguessin acabat d'entendre el que està passant. És a dir, fent-se els suecs.

Posted by at 12:44:43 | Permanent Link | Comments (0) |

Tuesday 10 July 2007

L'obaga i la solana

Això de viure lluny, té dos vessants, com les muntanyes: l'obaga i la solana.

 Hi ha dies en què et sents la persona més feliç del món per haver hagut de començar de zero i haver-te'n sortit i d'altres, en canvi, et preguntes qui et manava començar de zero en un lloc on sempre seràs tractat com a estranger. No em malinterpreteu, per mi no té res de mal això de ser tractada com a estrangera perquè ho sóc, el problema és que sovint qui et vol ferir utilitza això com a arma. Us recordeu del que passa a l'escola amb els nens i nens que porten ulleres o són massa grassos? Doncs, més o menys el mateix. Potser la diferència és que amb l'edat es van sofisticant els comentaris, com si s'anés afilant el ganivet de tal manera que quan te'l claven, te'l sents primer al cor que a la pell.

No cal que digui que avui és un d'aquells dies en què em trobo en l'obaga de la muntanya. Però com tot en aquest món, canvia. Per tant, sé que caminant, sense adonar-me'n tornaré a trobar la solana.

Posted by at 13:49:10 | Permanent Link | Comments (1) |

Saturday 19 May 2007

Godis

Els suecs són gent "de poca vida". M'explico: mengen poc o en tot cas, menys que nosaltres. L'àpat principal del dia és el dinar i acostuma a consistir en un plat de carn o peix, amb les respectives salses i condiments, o bé, en un complicat entrepà on és difícil saber on acaba el pà i on comença la muntanya de gambetes amb mahonesa. L'esmorzar típic és a base de pà amb formatge i tasses enormes de cafè més aviat aigualit. El sopar, discret, normalment es basa en una tassa de llet o de cafè amb una de les boníssimes pastes de canyella. 
 Però si hi ha una cosa que els suecs mengen en quantitats si més no sorprenents, són les llaminadures. O, com diuen ells: godis.Una de les coses que em va sobtar quan vaig arribar a aquest país va ésser la facilitat amb què es troben els godis. Són a tot arreu: al supermercat, als quioscs, a les llibreries i fins i tot a la sala d'espera d'alguns consultoris mèdics . On encara no les he trovades és a la sala d'espera del dentista que, per motius obvis, no m'entrentridré a especular sobre el motiu. No només en mengen molts sinó que els menja tothom: des dels nens més petits als avis més grans.  Aquest matí, però, hem tingut la sort d'anar a parar al que a mi m'ha semblat una reproducció del conte de la casa de llaminadures. Hem arribat per casualitat al que seria el paradís dels godis, almenys aquí a Göteborg. 
I, tot i que no m'hauria mai imaginat a mi mateixa dient això, he de dir que els godis d'avui eren "frescos". Després de fer aquesta reflexió interna, n'ha arribat immediatament una altra: he de  començar a preocupar-me per l'adaptació que estan patint amb mi les meves papil.les gustatives? Prevaldrà la capacitat d'apreciar unes gambes fresques de Palamós després d'haver desenvolupat la capacitat de saber si una coca-cola de goma és fresca? Sospito que sí.

Posted by at 22:36:52 | Permanent Link | Comments (2) |

Monday 14 May 2007

Després de la hivernació....

Em sento com si sortís d'una llarga hivernació. Ara feia molt temps que no escrivia, diria que mesos, però no m'atreveixo a comptar quants. A mesura que van passant els dies, es fa sempre més difícil posar-s'hi i, poc a poc, les coses deixen de sorprendre't. De sobte t'adones que aquells detalls que tan característics et semblaven al principi, han passat a formar part de la teva quotidianitat gairebé sense adonar-te'n.  Però queden encara alguns usos i costums als quals no m'he adherit del tot, com per exemple: els horaris suecs. 
Posted by at 20:22:43 | Permanent Link | Comments (0) |